Fins als instants previs a la sortida no em vaig posar nerviós, em vaig estar a casa fins a uns 15 minuts abans de començar i em vaig estalviar aquells instants previs d'espera que s'em fan tant pesats abans de qualsevol sortida. Els nervis eren per no saber massa com aniria la sortida, si es començaria fort o suau, si es correria en grup o faria els 22 quilometres sol, si podria aguantar el ritme dels millors, si estaria preparat per aguantar la distància...
A la sortida, em vaig col·locar a les posicions capdavanteres. El ritme no era tant ràpid com en les sortides de les duatlons, però el grup de seguida es va posar en fila d'un. Un cop passats els primers corriols i encarant la primera pujada vaig començar a trobar-me cómode i vaig anar guanyant posicions fins a atrapar a l'Enric i visualitzar els 12 o 15 corredors que tenia per davant. El puja i baixa dels primers quilòmetres no et permetien agafar cap mena de ritme i això feia que la distància entre corredors s'anés mantenint. Poc abans del primer avituallament, on se separaven les dues curses, vaig atrapar un parell de corredors que feien la de 10 quilòmetres, i a partir d'aquí em vaig passar els 15 quilòmetres restants corrent amb l'Enric i en Jordi Castillo (dorsal 137). En molts moments em va tocar anar a remolc, només em trobava cómode ens els trams de menys velocitat, però vaig saber patir i no em vaig despenjar. Un cop feta la última pujada i veient que continuavem tots tres junts vàrem anar augmentant el ritme a veure que passava i just passat el trancant del restaurant de Goitallops vaig llençar un atac per veure si algú es despenjava, el que es va quedar primer va ser l'Enric i després jo mateix vaig ser victima del meu ritme. Al final vaig creuar la línia d'arribada en 9na posició.
Vaig acabar molt satisfet. En els entrenos previs m'havia proposat poder córrer lleugerament per sobre dels 11 km/h per baixar de les dues hores de carrera i al final ho vaig aconseguir, la velocitat mitja del GPS va marcar 12 km/h.
